Inversors Solis per a professionals

Confirma que l’inversor i la bateria siguin compatibles, que s’hagi seleccionat el model de bateria correcte i que el cable CAN o RS485 utilitzi el pinout indicat. Revisa que el BMS estigui encès, l’adreça, els DIP o la terminació, el firmware i l’absència d’alarmes. La comunicació no s’ha de considerar vàlida només perquè tots dos equips tinguin alimentació.

Hi poden influir l’horari TOU, el mode d’autoconsum o reserva, els límits de càrrega, una consigna de xarxa, la manca d’excedent, una mesura incorrecta o una alarma BMS. Convé comparar en el mateix interval la producció FV, el consum, la xarxa, la potència de bateria i el SOC abans de canviar paràmetres.

Identifica el moment de la pèrdua de xarxa i revisa la tensió i la freqüència EPS, la potència i els pics de les càrregues crítiques, el SOC de reserva, els límits de descàrrega, les alarmes i l’esquema de commutació. Que el SOC baixi no confirma per si sol que la sortida de backup es mantingués energitzada.

S’ha de validar per al model exacte: rols mestre i esclau, identificadors, terminacions de comunicació, bateries i BMS associats, entrada del generador i lògica d’arrencada. No s’ha de copiar la configuració d’un altre equip sense revisar el manual, el firmware i l’esquema definitiu.

Anota la versió anterior i la nova, el codi exacte i l’hora de l’alarma. Confirma-la a l’històric de la plataforma, revisa les comunicacions i evita repetir actualitzacions o reinicis indiscriminats. Si persisteix, escala el cas amb captures i registres perquè Solis confirmi el pas següent.

Aporta els models de l’inversor i del comptador, l’esquema i fotografies del cablejat, la posició i el sentit dels CT, les fases, l’adreça i el protocol, el valor de potència de xarxa i captures de SolisCloud. La regulació depèn que la mesura representi correctament el punt d’intercanvi amb la xarxa.